Hi havia molta gent. Una massa de persones que es movien d’un lloc a un altre. I hi havia molta necessitat de ser escoltat. La gent pagava per a ser escoltada. Ser escoltada per una altra persona que es dedicava exclusivament a això, a escoltar. O també ser escoltada per una espècie de ser superior, una idea de Déu. I per a ser escoltat per aquest Déu havies d’aïllar-te i d’aquí sorgeix el desert. Com un lloc sense soroll, l’únic lloc en el qual trobar el silenci. El silenci que facilita aquesta escolta. Un lloc sense distraccions, però amb altres desafiaments. Amb tempestes de sorra, amb miratges i amb autèntics oasis, llocs privilegiats que, enmig del buit ens permetien prendre aquesta espècie de melmelada de records, pors i fantasies que portem dins. Ens dedicàvem a buscar aquest lloc, com uns espeleòlegs que indaguen a l’interior de la humanitat.
Premi de la Crítica 2024 - Millor espai sonor Sammy Metcalfe i Miquel SegoviaCreació: ATRESBANDES (Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo). Assessorament en dramatúrgia: Pau Masaló. Interpretació: Nicolás Carbajal, Marina Rodríguez, Ruben Ametllé i Amaranta Velarde. Disseny de la il·luminació: Ana Rovira. Espai escènic: Fryderyk Swierczynski. Espai sonor: Sammy Metcalfe i Miquel Segovia. Vestuari: Claudia Vilà i Adriana Parra. Producció: Imma Bové i Atresbandes. Comunicació: Irene Vicente. Alumne en pràctiques: Rebeca Fiol. Una producció d’ATRESBANDES, el Teatre Lliure de Barcelona i El Canal – Centre d’arts escèniques de Salt.
